Casa / Xalet a Roses, Mas Fumats, en venda

Quan una casa deixa de ser “el que hi havia” i es converteix en “el que havia de ser”

Si ets dels que van al gra, a baix tens totes les dades.

Però abans, deixa’m explicar-te per què aquesta casa no té res a veure amb el que era. I per què això importa més que qualsevol foto que puguis veure.

Tot va començar amb un terreny gran, desaprofitat, sense piscina, amb una casa petita i mal distribuïda. Res inspirador.
Però el propietari va veure possibilitats on altres veurien feina. I això va marcar tota la història.

La primera decisió va ser clara: ampliar sense por.

El saló i una habitació van créixer. I el que havia de ser una coberta no transitable per a màquines es va convertir en un d’aquells encerts que canvien la vida: una terrassa solàrium transitable amb una escala minimalista exterior, del mateix color que la fusteria.

Més que un detall estètic, va ser una declaració d’intencions: “Aprofitarem cada metre i cada vista”.
Perquè des d’allà dalt, les postes de sol sobre la badia de Roses no necessiten explicació. S’entenen soles.

Després va arribar el detall que no es veu a les fotos però que va costar temps, diners i paciència:

Crear una suite a la mateixa alçada que la casa, quan el terreny baixava 2,5 metres cap a la piscina.

Es podria haver fet “pel camí fàcil”. Però no.

El propietari va deixar l’estructura preparada fins i tot per a una futura habitació extra: 18 m² al costat de la piscina que demà poden ser celler, sala de jocs, gimnàs o el que qui visqui aquí vulgui.

No és un “per si de cas”. És visió.

La seva obsessió més gran va ser la llum.

Finestres de terra a sostre.
Res d’aixecar el peu per sortir a la terrassa.
Res d’ensopegades.

I sí a l’aïllament: tèrmic i acústic.
Silenci per dormir. Frescor a l’estiu. Calor confortable a l’hivern.

L’altra prioritat: la privacitat real, no la de “els veïns et veuen una mica però no passa res”.
Aquí no et veu ningú.
Pots prendre el sol, fer una barbacoa o gaudir d’un àpat familiar sense cap mirada curiosa al voltant.

Tot al mateix nivell: casa, piscina i més de 200 m² guanyats al voltant per a jardí, solàrium i espai fins i tot per a una pista de petanca si et ve de gust.

La part que més orgull li dona?
La piscina en harmonia amb tota la casa.

I a sota, la preinstal·lació per a una futura cuina d’estiu.

Pensat. Preparat. A punt per a qui vulgui més.

La casa està dissenyada per al que avui gairebé ningú aconsegueix:
Viure-hi tot l’any amb comoditat.
O tenir una segona residència fàcil de llogar gràcies a una llicència turística que ja no es concedeix en aquesta zona.

I to

Detalls

• Tipus de propietat: Casa / Xalet
• Tipus d'operació: En venda
• Província: Girona
• Població: Roses
• Zona: Mas Fumats
• Habitacions: 3
• Banys: 2
• Sup. útil: 150 m²
• Sup. parcel·la: 500 m²
• Tipus d'obra: Obra Nova
• Certificació energètica (consumo): G 445.00 kw h/m² año
• Certificació energètica (emisiones): G 93.00 kg CO₂ /m² año

Extres

• Any de Construcció: 1975
• Orientació: Sud
• Piscina: Privada
• Tipus de calefacció: Gas
• Jardí: Privat - 300 m²
• Pàrquing: Si
• Moblat: Si
• Reformat: Si
• Traster: Si
• Aire Condicionat: Si
• Bugaderia: Si
• Armaris encastats: Si

Quan una casa deixa de ser “el que hi havia” i es converteix en “el que havia de ser”

Si ets dels que van al gra, a baix tens totes les dades.

Però abans, deixa’m explicar-te per què aquesta casa no té res a veure amb el que era. I per què això importa més que qualsevol foto que puguis veure.

Tot va començar amb un terreny gran, desaprofitat, sense piscina, amb una casa petita i mal distribuïda. Res inspirador.
Però el propietari va veure possibilitats on altres veurien feina. I això va marcar tota la història.

La primera decisió va ser clara: ampliar sense por.

El saló i una habitació van créixer. I el que havia de ser una coberta no transitable per a màquines es va convertir en un d’aquells encerts que canvien la vida: una terrassa solàrium transitable amb una escala minimalista exterior, del mateix color que la fusteria.

Més que un detall estètic, va ser una declaració d’intencions: “Aprofitarem cada metre i cada vista”.
Perquè des d’allà dalt, les postes de sol sobre la badia de Roses no necessiten explicació. S’entenen soles.

Després va arribar el detall que no es veu a les fotos però que va costar temps, diners i paciència:

Crear una suite a la mateixa alçada que la casa, quan el terreny baixava 2,5 metres cap a la piscina.

Es podria haver fet “pel camí fàcil”. Però no.

El propietari va deixar l’estructura preparada fins i tot per a una futura habitació extra: 18 m² al costat de la piscina que demà poden ser celler, sala de jocs, gimnàs o el que qui visqui aquí vulgui.

No és un “per si de cas”. És visió.

La seva obsessió més gran va ser la llum.

Finestres de terra a sostre.
Res d’aixecar el peu per sortir a la terrassa.
Res d’ensopegades.

I sí a l’aïllament: tèrmic i acústic.
Silenci per dormir. Frescor a l’estiu. Calor confortable a l’hivern.

L’altra prioritat: la privacitat real, no la de “els veïns et veuen una mica però no passa res”.
Aquí no et veu ningú.
Pots prendre el sol, fer una barbacoa o gaudir d’un àpat familiar sense cap mirada curiosa al voltant.

Tot al mateix nivell: casa, piscina i més de 200 m² guanyats al voltant per a jardí, solàrium i espai fins i tot per a una pista de petanca si et ve de gust.

La part que més orgull li dona?
La piscina en harmonia amb tota la casa.

I a sota, la preinstal·lació per a una futura cuina d’estiu.

Pensat. Preparat. A punt per a qui vulgui més.

La casa està dissenyada per al que avui gairebé ningú aconsegueix:
Viure-hi tot l’any amb comoditat.
O tenir una segona residència fàcil de llogar gràcies a una llicència turística que ja no es concedeix en aquesta zona.

I to